BOIRA

                                  Embruixat per la dolça olor

 de la verdosa gelor

del bosc a l’hivern,

vaig tancar els ulls

i em va robar la ment

i em vaig convertir en boira

i em dispersà pels seus camins

amb el viatge del vent.

I la pau dels raigs de sol,

la claror del riu fresc,

van ser els meus germans eteris

per sempre més.

Emporta’m amb tu

oh, generosa mare,

vull ser lleuger i volar, 
             vull ser boira.

("Boira" - 8:48)